Públic

“Entre ferros i fronteres”

La vida de la xatarra com a mirall de la desigualtat urbana a Barcelona.

Les persones que es dediquen a recollir xatarra als carrers de Barcelona protagonitzen unes imatges que, lluny de ser simples postals urbanes, revelen una realitat marcada per la desigualtat estructural i la fronterització de certs cossos i pràctiques dins l’espai públic.

Com indica Kremer et al. (2018), “pensar en torno a las fronteras es una puerta estratégica para comprender los procesos socioculturales en contexto”, ja que aquestes permeten identificar els límits “como barreras y como puentes”. Des d’aquesta perspectiva, entenem la ciutat com un espai on es marquen diferències, es creuen fronteres i es reforcen límits socials, identitaris i territorials.

El treball de recollida de ferralla, tot i ser essencial dins de l’economia informal i la sostenibilitat urbana, és profundament invisibilitzat i estigmatitzat. Segons dades del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, unes 2.500 persones a Barcelona viuen parcialment o totalment de la recollida de materials reciclables, moltes d’elles sense accés a contractes laborals o regularització administrativa. Aquest fet evidencia un eix de desigualtat on el valor econòmic de la matèria reciclada contrasta amb la desvalorització social de les persones que la gestionen.

Els recorreguts dels col·lectors de xatarra, sovint persones migrades i en situació administrativa precària, il·lustren un creuament constant de fronteres: de barris obrers a zones benestants, de l’espai públic al privat, del reconeixement a la persecució. La seva presència posa en tensió l’ordre simbòlic de la ciutat, especialment en zones gentrificades o turistificades, on s’estableixen mecanismes de control i expulsió que demarquen qui té dret a estar-hi i qui no.

Barcelona es presenta sovint com una ciutat inclusiva i progressista, però la realitat quotidiana d’aquests col·lectius ens convida a mirar més enllà dels discursos oficials. Pensar en la vida de la xatarra és, en definitiva, pensar en una ciutat dividida per línies invisibles de classe, raça i legalitat, que exigeixen ser desbordades per construir una ciutat realment justa.