Educació artística - Aula 1

Públic

2025_04_11

Enllaç del drive: https://drive.google.com/drive/folders/1GRuYS6pul-xV5ZOkvjZFId0_wzpJbIDY?usp=sharing

“Els cactus que van créixer amb mi”

Quan era petita, aquests cactus van arribar a casa. Van créixer amb mi.

Els cactus que van créixer amb mi són una part essencial de la meva infància, i el seu significat va més enllà del simple objecte físic. Com diu Joaquín Lorca, “El ambiente contribuye, por encima de cualquier delimitación administrativa, a conformar territorios cargados de sentido para los sujetos.” Els meus cactus representen un territori personal, íntim, un espai que es va anar conformant al llarg dels anys, carregat de records i emocions. El meu “barrio San Nicolás” no és un lloc geogràfic, sinó un espai emocional, un petit racó de la meva vida on els cactus van créixer amb mi, i on em vaig sentir segura i arrelada.

L’espai, tal com s’explica en el text, “se considera ahora un régimen que incluye lo físico y lo social… la vida que los llena y anima, la sociedad en movimiento.” Els meus cactus són una representació d’aquest espai viscut. Cada espina, cada ramificació, és un record de la meva infància, de les meves emocions i les meves vivències, que estan contenides en ells. Els cactus, en el seu silenci, guarden la memòria de les meves experiències, des de les més senzilles fins a les més significatives.

Aquesta idea d’un paisatge animat, com diu el text, “dinamizado por una sensorialidad más amplia”, trenca el marc bidimensional. No calen sons per evocar aquest paisatge; és suficient la imatge visual, la percepció tàctil, i l’afectivitat. Els cactus, amb la seva presència immòbil, transmeten una sensació de vida i d’emoció que només pot ser entesa per qui els ha viscut. Són testimoni silenciós d’un temps passat, però al mateix temps, continuen sent part del meu present, animant aquell espai interior que va ser la meva infància.

De vegades, els objectes també són territoris. Aquests cactus són el meu mapa. La meva infància hi és.